1ª tasca sobre la lectura.
Qüestionari sobre la literatura per a infants i joves.
Després de llegir els articles de Harold Bloom: Cóm llegir i perquè i Ana Díaz-Plaja: Les edats lectores, abans i ara.
1. Què es pot aconseguir llegint?
Segons Harold Bloom, llegint podem aconseguir pal·liar la soledat, des d’un punt de vista espiritual. Segons el meu punt de vista crec que vol dir, que encara que estem sols, quan llegim una història la imaginació ens permet sentir que formen part d’ella, per això també afirma que llegir ens permet connectar-nos amb l’alteritat, posar-nos en la pell dels personatges.
2. Com es pot practicar la bona lectura?
Segons Harold Bloom, per practicar una bona lectura no hi ha una sola manera, que cadascun de nosaltres tenim el nostre mètode personal i no devem acceptar els consells de ningú i tractar la lectura com una disciplina implícita.
3. Com podem saber quin és el llibre adequat per a cada edat?
Ana Díaz-Plaja al seu article: Les edats lectores, abans i ara, ens dona diversos consells per encertar a l’hora de triar un llibre i aconseguir que els lectors connectin amb ells.
Per una part, hem de conèixer els gustos de qui va destinat el llibre, facilitar més informació i permetre una interacció crítica, fomentar activitats com els plans lectors, tenir molt en comte els clàssics i establir un objectiu. Segons el meu punt de vista, encara que hi ha diferents formats adaptats per a diferents edats, realment qui triarà el llibre més adequat serà el lector i això dependrà principalment de la combinació de la seva comprensió i interessos.
4. En què es diferencia i en què coincideix la literatura infantil, juvenil i d’adults?
La diferència la trobem en l’experiència del lector, depenen de l’edat la gramàtica o el tipus de vocabulari seran més o menys complexos. Tant a la literatura infantil, juvenil o adulta es pot llegir el mateix tema, però aquest estarà adaptat a l’edat per facilitar la comprensió.
5. Quina peculiaritat té el lector infantil?
Considero que la peculiaritat que més destaca és la curiositat que posseeixen els xiquets, la qual els porta a investigar i descobrir, per aquest motiu els adults hem saber aprofitar aquests moments per fomentar l’hàbit de la lectura i fer-la atractiva des de ben xicotets.
6. Què els agrada més llegir als xiquets?
Com he dit abans, la curiositat dels xiquets per descobrir sempre està activa, doncs es sentiran més atrets per aquells contes i històries que els donin la possibilitat d’imaginar. Altra característica especial e indispensable són les il·lustracions que complementen la narració del conte, les quals els permetrà comprendre millor la història.
Com he dit abans, la curiositat dels xiquets per descobrir sempre està activa, doncs es sentiran més atrets per aquells contes i històries que els donin la possibilitat d’imaginar. Altra característica especial e indispensable són les il·lustracions que complementen la narració del conte, les quals els permetrà comprendre millor la història.
7. La literatura infantil ha de tenir com a finalitat educar i ensenyar els xiquets?
La majoria de les històries dedicades als xiquets transmeten valors, però aquesta no ha de ser l’única finalitat. Llegir és un hàbit saludable que a més d’augmentar el nostre bagatge cultural, com afirma Harold Bloom, ens permet evadir-nos, entretenir-nos, imaginar, etc.
9. S’ha d’evitar la violència i la sang en els contes de xiquets?
Considero convenient tractar aquests temes, perquè als xiquets hem d’educar-los coherentment amb la realitat. De igual manera, la mort hauria de deixar de ser un tema tabú. Tot això forma part de la nostra realitat encara que no ho desitja’m, en algun moment ens tocarà viure una situació desagradable i treballar aquests temes els permetrà afrontar-les millor.
10. Què entenem per animació lectora i quina és la manera més efectiva de posar-la en pràctica?
Són activitats que tenen la finalitat de fer la lectura atractiva, on predomina la interacció i la participació activa dels alumnats.
-------------------------------------------------------------------------------
2ª tasca sobre els contes
infantils.
On van
els globus que se’ls escapen als infants?
Aquest curtmetratge francès, ens dóna una resposta
meravellosa d’una de les preguntes que segurament es fan tots els xiquets quan
se’ls escapa un globus.
El globus puja més enllà de la imaginació, després de
travessar els núvols, els avions i el nostre cel, continua pujant i pujant... passa
pel costat de astronautes i puja i puja... finalment es queda atrapat a un
sostre que hi ha a l’Univers, rodejat de tots el globus perduts dels xiquets.
Com són
els contes infinits?
Un conte infinit és una història molt curta que mai acaba,
perquè el final d’aquest és a l’hora el seu principi. A continuació podeu veure
el conte infinit que m’he inventat, espero que us agradi, l’he titulat “La Girafa”.
Què li
passa al petit globus vermell?
Es va transformant en
altres objectes o essers, primer és un xiclet amb el qual un xiquet fa un globus,
i poc a poc va canviant, primer es transforma en una poma que cau d’un arbre, després en una
papallona, una flor i finalment en un paraigües que agafa un xiquet per
protegir-se de la pluja.
--------------------------------------------------------------------------------
GERMÀ DE GEL
Per a la narrativa he triat un llibre d’Alicia Kopf, nom artístic d’Imma Ávales Marqués. Aquesta autora està obsessionada amb les expedicions polars. Al llarg de la
seua vida fa una recerca, com si fos una tesi, de la conquesta dels pols i
relata detalladament aspectes relacionats amb el fred i gel. També narra la
història del seu germà autista, un home congelat. Per altra banda, narra la seua
vida, les seues relacions personals i familiars, totes elles congelades.
RESSENYA
Quan
vaig triar aquest llibre em va cridar l’atenció, perquè narra la història del
seu germà autista, encara que parla d’ell i el compara amb el gel, predomina
més la part de les expedicions polars.
Mai
havia llegit un llibre relacionat amb les expedicions polars, el fred i el gel.
Doncs, mentre llegia em preguntava, si ella aniria a visitar algun d’aquests
llocs que detallava, per aquest motiu, el
moment que més m’ha agradat ha sigut quan per fi fa un viatge a Islàndia,
on visita el volcà Snaefells, les cascades de Gulfos i la Vall de Tingvalavatti,
entre altres.
Un
dels fragment que més m’ha cridat l’atenció
és el següent:
(Página 138: Nens Mimats)
L’amor
indulgent d’un pare o una mare pot ser també una forma de negligència: davant
la falta de límits i normes, de no voler veure els defectes del fill, se l’idolatra
tant que el progenitor no és conscient dels seus problemes reals; això també és
una forma d’abandó.
Considero
que, en l’educació d’un fill ha d’haver un equilibri, cal cobrir les seues
necessitats més bàsiques, com són: alimentar-los, cuidar-los, mimar-los,
estimar-los i protegir-los per que es sentin segurs. En un entorn estable un
nen creixerà amb bona autoestima i serà feliç. Però, no s’ha de confondre amb “sobreprotecció”,
tots tenim les nostre virtuts, però, també tenim defectes.
Les
conseqüències de “sobreprotegir” a un fill poden ser nefastes per a ell. Quan
són petits necessiten i depenen dels pares en tot moment, però a mida que
creixen, el seu cercle social cada vegada és fa més gran. Doncs, si els pares
sempre s’han anticipat a les seues accions, segurament li han pogut crear una
dependència, en la qual el nen no sabrà prendre decisions. Per altra part, també
existeix el risc de crear una autoestima baixa per idolatrar-los massa, ja que
sempre li han dit, que ells són els millors en tot, fent que sigui poc tolerant
a qualsevol crítica que li fan en el seu entorn social.
Sota
el meu punt de vista, l’autora ha escrit aquest paràgraf, per fer una
comparació entre dos extrems, com és rebre poca atenció, com la que va rebre
ella a conseqüència de tenir un germà autista que necessitava massa atenció i
entre els fills massa mimats.
Per
una altra banda, també relaciono aquesta situació amb experiències viscudes pròpies, ja que la meva mare, sempre ens ha “sobreprotegit”,
però en canvi, el meu pare ens protegia, però no tapava els nostre defectes,
era realista, potser d’aquest manera vam tenir un equilibri entre un extrem i l’altre.
Aspectes
més rellevants de l’obra:
Ø L’obsessió per les expedicions polars de l’autora.
Ø La malaltia del seu germà: l’autisme.
Ø Les relacions familiars i amoroses.
Ø La història de la seua vida personal i profesional.
Per
finalitzar, vull destacar que “Germà de Gel” ha guanyat el Premi Documenta
2015.
----------------------------------------------------------------------------------
CÓM LLEGUIR I PER QUÈ (Harold Bloom)
Per a Harold Bloom llegir és un suport, perquè, alleuja la soledat, et connecta amb l’alteritat ja que ens és impossible conèixer a tota la gent que ens agradaria. I també perquè diu que l’amistat es vulnerable i pot minvar o desaparèixer per qualsevol motiu.
Diu que per a fer una bona pràctica de la lectura és primordial llegir bé, encara que no hi ha una sola manera. I s’ha de prendre com una disciplina implícita. No obstant, cadascun de nosaltres tenim el nostre mètode propi i va lligat amb la nostra personalitat.
A continuació, ens parla de la crítica literària, aquesta no deuria de ser teòrica, sinó, empírica i pragmàtica. Els seus crítics favorits (Samuel Johnson i William Hazlitt) fan aquesta pràctica i expressen explícitament el que en un llibre hi ha d’implícit.
Finalment, menciona a Virginia Woolf (una de les figueres més destacades del modernisme literari del segle XX) la qual adverteix: “l’únic consell que una persona pot donar-li a un altra sobre la lectura és que no accepti consells”.
Segons Harold, fins que no trobem el nostre “JO” els consells són útils i essencials i no devem malgastar els nostres poders per a sentir el plaer per llegir.
-------------------------------------------------------------------------------
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada