POESIA

EL MEU ÀLBUM LÍRIC

Us presento el meu àlbum líric ha estat creat amb molta creativitat i sentiment, per a cadascun dels poemes he imaginat i pensat en una persona, paisatge o tema en concret. El fet de pensar en algú important per a mi, m’ha facilitat la redacció i l’expressió de sentiments, que de vegades no tens clar cóm transmetre. Per crear l’acròstic he pensat en la meua germana petita, qui trobo molt a faltar, perquè viu lluny. A l’albà, he recordat a Howard Gardner per la seva teoria de les Intel·ligències Múltiples, un home que admiro molt i comparteixo les seves idees. El poema/cançó l’he adaptat a partir de la cançó romàntica que més m’agrada “me acuerdo de ti”
per això, considero que la millor manera de transmetre aquesta reacció, és redactar-los des de les vivències, el sentiment i l’emoció.

“La poesia és la veu que expressa el sentiment de qualsevol emoció.”

                                                                            (Tania Monteiro Pereira)

   

Ø  ACRÒSTIC

Et trobo a faltar

Tants dies han passat, des de que vaig marxar.

Ara que estic lluny de tu, espero tornar.

Ningú reemplaça la teva dolça companyia

I sense adornar-me, sento que et pertanyia.

Ara només penso viatjar, per tornar a veure’t ballar.

Ø  SÀTIRA

Lleis

Lleis fan bé, Lleis fan mal.

Lleis fan la societat infernal

o poden fer-la celestial,

segons qui les usa.

Lleis fan desastres i retalls,

has de fixar-te en els detalls,

fan cantar al partit governant,

i encara ho estan celebrant.

Lleis alegren als polítics,

i fan plorar als més petits,

a l’educació falten diners,

per pagar-se els sopars.

Lleis, doncs, volem més retalls.

Al vostre sou heu de fer talls,

i cuineu-vos els sopars,

sigueu realistes, i deixeu de fer malabars.

Ø  HAIKÚ

Aigua

Transparent la veiem,

com a través d’un cristall,

El seu reflex fa mirall.

Com si fos un petonet,

calma la nostra set.

Vent

Bufa al cel blau.

Despentinant la bellesa,

movent senzillesa.

Descabellant l’ambient,

els arbres aneu movent.



Ø  CAL.LIGRAMA

La Papallona

Amb el meu color brillant,

pel cel vaig ballant,

i al vent callant.

De les flors el nèctar deliciós,

alimento la meua vida.

Pel planeta un cicle beneficiós,

amb el pol·len jugo,

donant vida a noves flors.

Al néixer tenia una altra forma,

I poc a poc es transforma.

Tinc bellesa com una dona,

ballant i jugant a l’home aficiona.

Ø  SONET D’AMOR

El teu amor

Vermell foc es el seu color,

em fa gust a xocolata,

m’impregna amb el seu olor,

com una addicció em delata.

Si fos animal, un gos seria,

per la seua fidel companyia.

Amb una rosa el compararia,

i regalar-te una cada dia.

Els seus ulls m’agradaria ser,

per saber com em mires.

I sentir que sóc el teu líder.

A la primavera i amb alegria,

passejarem per un prat cada dia,

has de saber amor, tenim sintonía.

Ø  EPÍMONE

Somnio amb tu

Somnio amb el teu somriure,

Somnio que et faig riure.

Somnio desperta amb tu,

Somnio el moment oportú.

Ø  CANÇÓ

 Adaptació cançó: “Pero me acuerdo de ti” de Christina Aguilera.

Voldria no recordar-te

Ara la meua vida es troba normal,

A casa hi ha qui somnia veure’m arribar,

Ara puc dir que tot és celestial,

El temps m’ha ajudat a superar.

Aquell amor que casi mata.

Ara ja no existeix més dolor,

torno a ser jo, plena de color,

i de prompte el cor et rescata.

Torno a recordar-te,

i de nou perdo la calma,

Torno a recordar-te,

i em destrossa l’ànima.

Torno a recordar-te,

i s’esborra el meu somriure.

Torno a recordar-te,

i al món deixo de viure.

Ara, el futur començava a brillar,

havia tornat en mi la seguretat.

Ara que el dolor sabia aïllar,

Ara, tornava a ser jo de veritat.

Però torno a recordar-te de nou,

Perdo la calma i em destrossa l’ànima.

Ø  ALBÀ

(Dedicat a Howard Gardner per la seua

teoría de les Intel·ligències Múltiples).

Feliços aprenen tots!

Avui sonen els tambors.

Feliços aprenen tots,

i juguen amb els colors.

Avui el so diu que pots,

i avui sou els autors.

Avui tot s’il·lumina,

com si fos dia la nit,

i tothom s’imagina,

el que està succeint,

a ningú es margina.

Ø  POEMA LLADRE

L’EQUIVALENT

L’equivalent de què?
Tot, sempre, té el seu equivalent:

la nit una melodia tranquil·la i tendra,

el dia un so d’ocells plens de colors,

l’hivern una llum freda i apagada,

la primavera un petó,
l’estiu un sentiment ple de cremor,
la tardor un sentiment de decepció i marró.

Jo, si per atzar algú crida el meu nom,
diré Tania carregada de colors.

Ø  POEMA PAISATGE

Mar i muntanya junts

Semblen fusionar-se, convertir-se dos en un.

En l’aigua reflecteix, la llum i el blau del cel.

Com si d’aquarel·les es tractés,

en sintonia es barregen els colors.

Verd, blau i transparent,

fan un paisatge diferent.

Les seues formes naturals i desiguals,

als ulls de qui contempla, fa miralls.

De vegades no sembla reial

Mar i muntanya junts és un regal,

els seus colors i formes interpreten,

pau i tranquil·litat, em transmeten.

“Perquè arribarà un dia que no podrem més,

i llavors o podrem tot”.   

(Vicent Andrés Estellés)

 ---------------------------------------------------------------------------------

Aquests són alguns dels àlbums lírics que més m'han agradat dels companys:

------------------------------------------------------------------------------

Per a la poesia he triat un llibre de l'autor Joan Salvat Papasseit que es titula Poema de la Rosa als Llavis. Aci us deixo un dels poemes que més m'han agradat i he recitat a clase.

            SER MESTRE D'AMOR
                           Ser mestre d'amor
                           qui no pagaria,
                           ara que en sóc jo
                           l'aprenenta em tira.


                           De dir la lliçó
                           tota ella s'afina_
                           ja sap tant el cor
                           que no li cal guia
                           amb un sol petó
                           la lliçó es sabia.

                           Qui es mestre d'amor
                           del guany ja pot viure.

             RESSENYA

“El Poema de la Rosa als llavis” és un llibre on l’autor expressa la seua pròpia experiència relacionada amb l’amor i l’erotisme, reflecteix el seus sentiments vertaders i ens ho confirma quan diu “no he escrit mai sense mullar la ploma al cor”. Sota el meu punt de vista, m’ha paregut que era una persona convençuda de tenir massa experiència en la vida i l’amor i potser, per a ell, ja no hi havia res per a descobrir, això és el que ens transmet amb l’expressió “tot ho he vist o viscut”.

He de dir que en alguns aspectes m’he sentit identificada amb el que considero que és un dels temes principals o la percepció que té l’autor de l’amor. Jo sóc una persona molt familiar, mai diria que massa, una amiga vertadera de les seues amigues, a totes aquestes persones tan importants per a mi, les estimo per sobre de tot, si ells estan be jo sóc feliç, si pel contrari tenen problemes, sempre vull estar per ajudar-los, perquè penso que l’amor i l’amistat té poca diferència, i és vertader quan persisteix desprès de travessar tant per bons moments com per dolents. Estic convençuda que l’amor és el motor que mou tot el que tenim al nostre voltant, igual que Joan Salvat, convençut que l’amor és el motor i la força de l’univers.

-------------------------------------------------------------------------------

Ací teniu el comentari dels poemes: Cançó de Bressol de Vicent Estellés y Petita Cançó de la Teva Mort de Salvador Espriu:

CANÇÓ DE BRESSOL

(del llibre 'La Nit' (1953-1956), de Vicent Andrés Estellés)

Jo tinc una Mort petita,
meua i ben meua només.
Com jo la nodresc a ella,ella em nodreix igualment.

Jo tinc una Mort petita
que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort
i no necessite res.

Jo tinc una Mort petita,
i és, d'allò meu, el més meu.
Molt més meua que la vida,
amb mi va i amb mi se'n ve.

És la meua ama, i és l'ama
del corral i del carrer
de la llimera i la parra
i la flor del taronger.

Estructura:

Consta de quatre estrofes, aquestes estan formades per quatre versos cadascuna.

Tema:

El tema d’aquest poema és: La mort de la seva filla petita.

Figures Retoriques:

Al·literació: Repeteix sons consonàntics (“m” i “r”).

Metàfora: fa us de la comparació: “És la meua ama...”

Personificació: consisteix en atribuir accions o qualitats dels humans a objectes, animals o idees abstractes. Utilitza la paraula “mort” com si fos seva.

Anàfora: és la repetició d’una o més paraules a l’inici de la frase o del vers. Trobem aquesta figura retòrica en totes les estrofes excepte l’ última: “jo tinc una mort petita”.

La rima es assonant als versos pars basada en la vocal -e.

Valoració:

Aquest poema és molt nostàlgic. Reflexa els sentiments i records de l’autor i per a ell la mort de la seva filla sempre l’acompanya.

PETITA CANÇÓ DE LA TEVA MORT 
(Salvador Espriu)

La teva mare broda
en el carrer de l'Om.
La teva mare broda,
broda claror.

La teva mare canta
una cançó,
la vella història trista
d'un gran amor.

La pluja li contava
la teva mort,
la pluja li contava
com has mort sol.

Albes de fred agrisen
tot el record.
La teva mare plora
en el carrer de l'Om.

(1966)

Estructura:

Consta de quatre estrofes i aquestes estan formades per quatre versos cadascuna.

Tema:

El tema d’aquest poema és: La mort, possiblement d’un fill perquè diu: “La teva mare plora”.

Figures retoriques:

Epífora:  és la repetició d’una o diverses paraules al final de frases successives (repetició) “borda” i “contava”.
Personificació: consisteix en atribuir accions o qualitats dels humans a objectes, animals o idees abstractes. “La pluja li contava la teva mort” o “Albes de fred agrisen la teva mort”.

Anàfora: és la repetició d’una o més paraules a l’inici de la frase o del vers. Trobem questa figura retòrica a la primera i segon estrofa: “La teva mare…”

La rima es assonant: només coincideixen les vocals al final dels versos.

Valoració:

Pensem que aquest poema transmet molta tristesa i alhora parla d’una forma molt senzilla de la mort.

--------------------------------------------------------------------------------