Àlbum Il·lustrat

ANÀLISI D’UN ÀLBUM IL·LUSTRAT

Títol: L’ESTANY D’ARENA

Autor: Don Rowe

Il·lustracions: Tim Archbold

“Aquest conte explora els conceptes de l’amistat, el saber compartir i de la injustícia”.

El format d’aquest àlbum il·lustrat és gran, rectangular i amb les cobertes de cartó. El títol “L’estany d’arena”, no anticipa la història, però, gràcies a l’ il·lustració que el complementa, podem anticipar de primera mà que tractarà el tema del joc. Pel seus colors i l’expressió dels dibuixos transmet una sensació de diversió.

A la primera pàgina trobem una nova il·lustració de l’estany d’arena, on ressalta un dels joguets “un cotxet d’ambulància”. Aquesta imatge ens pot donar informació de quin tipus de joc faran els nens.

La tipografia de les lletres és senzilla i clara, amb una mida considerable perquè els nens petits puguin llegir el text narrat, el color i format és el mateix al llarg de tot el llibre.

Les il·lustracions estan centrades i a cada pàgina n’hi ha una, destaquen pels seus colors vius i intensos al fons blanc de la pàgina.

Estan totalment en sintonia amb el text i la finalitat és complementar la història narrada. En aquestes figuren els protagonistes del conte i a cada pàgina il·lustra una acció d’aquests personatges. La tècnica del dibuix és pareguda a l’aquarel·la i predominen una sèrie de colors, com el blau, groc i vermell i fa servir la mateixa tonalitat al llarg de tot el llibre. Les imatges són realistes, es a dir, molt semblants a la realitat.

Cal destacar, que si només tinguérem les imatges, també podríem interpretar quina és la història del conte per la bona representació.

Si ens referim al text, es tracta d’un àlbum narratiu, en el qual hi ha un narrador extern, que explica la història en tercera persona, per començar presenta als protagonistes del conte. Els fets s’expliquen per ordre cronològic, com passarien a la realitat. El ritme es presenta de forma lenta i pausada lligat amb les imatges.

És una narració lineal i cronològica, ja que l’orde del que explica coincideix amb els fets. Repeteix una seqüencia al llarg de la narració “el fet de jugar amb l’estany d’arena i compartir-lo” i es repetitiu. Inclou diàlegs de preguntes i respostes.

El final de la història és obert, es a dir, el conflicte que s’ha plantejat al conte no s’ha solucionat i convida als nens a pensar. A més a més, les dues últimes pàgines estan dedicades als pares o professors, amb un recull de preguntes que podem utilitzar com un recurs per treballar amb els xiquets els aspectes que s’han plantejat al llarg del conte.